El Dret a la Ciutat des de l'exclusió residencial: L'evolució dels barris vulnerables de la Comunitat Valenciana

Resum

El dret a la ciutat va ser un concepte emprat per primera vegada per Lefebvre (1968) entès com aquell dret de la ciutadania a constituir ciutats que responguin a les necessitats humanes. D'aquesta manera, les necessitats d'una ciutat no són més que la manifestació expressa de les necessitats col·lectives dels seus residents reflectides en l'espai urbà i comunitari (Caravantes, 2018). A les necessitats col·lectives cal sumar-se-les necessitats específiques de les persones que formen part activa i integrant de les ciutats. La concentració d'aquestes necessitats, així com de fenòmens vinculats a l'àmbit residencial comporten a la "acumulació de classes desfavorides a les ciutats" (Subirats, 2016, pàg. 43). Per la seva banda, Alguacil et al. (2014, pàg. 77) refereixen que aquesta acumulació fa referència a la vulnerabilitat urbana, entesa com "aquella potencialitat que la població d'un determinat espai urbà concret sigui afectada per alguna (s) circumstància (s) adversa (s). La desigualtat social i la fragilitat que es genera en l'estructuració de determinats territoris i la ubicació de grups socials en els mateixos (Subirats, 2005), s'explica a través de dos processos diferents: el primer d'ells manifestat a través del perfil socio- demogràfic i socioeconòmic de la comunitat, on conflueixen ètnies minoritàries. En segon lloc, per les característiques estructurals dels barris, incloses en aquestes tant la disponibilitat dels recursos i / o serveis com l'accés als mateixos. En aquest últim punt, l'allunyament dels recursos comunitaris determina el nivell de benestar disponible per a la població i les seves mancances, marcaran els seus punts més sensibles per a la comunitat. En base a això, hi ha diferents instruments a nivell estatal i autonòmic que permeten identificar geogràficament la ubicació d'entorns vulnerables a les ciutats. Des del Atles de la Vulnerabilitat Urbana de el Ministeri de Foment, passant per estudis autonòmics com el Mapa de Risc Social de Saragossa (MRSZ), la identificació d'àmbits de vulnerabilitat residencial de Barcelona, a l'Visor d'Espais Urbans Sensibles (VEUS) de la Comunitat Valenciana desenvolupat per la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Urbanisme. En aquest últim cas, el VEUS mesura la vulnerabilitat urbana a partir de seccions censals, basant-se variables de caràcter residencial, socioeconòmic i sociodemogràfiques. A partir d'això, s'identifiquen tres tipologies de vulnerabilitat urbana relatius a: vulnerabilitat integral, polivulnerabilitat i vulnerabilitat residual. Amb això, l'objecte de la present comunicació es correspon amb analitzar l'evolució dels barris vulnerables de la CV des de 1991 - 2016. No obstant això, les fonts que permeten realitzar un estudi de panell en base a aquest període, s'identifiquen amb l'Atles de la Vulnerabilitat Urbana i el Mapa sobre Habitatge i Comunitat Gitana a Espanya. A més d'això, la identificació territorial per tipologies de vulnerabilitat desenvolupada pel VEUS, permet a més cartografiar cadascuna de les províncies per secció censal i identificar els nuclis territorials amb majors índexs de vulnerabilitat residencial, socioeconòmica i sociodemogràfica. Segons els resultats obtinguts a través del Ministeri, la CV ha experimentat un increment de barris vulnerables similar a l'esdevingut a Espanya. El 1991 es van delimitar un total de 24 barris vulnerables en 9 ciutats, mentre que el 2001 es van identificar 38 a 12 ciutats. Les dinàmiques de concentració poblacional responen a "una sèrie d'inèrcies que formen part de el sistema en què vivim, que es troben presents tant en les polítiques que condueixen a la pobresa com, de vegades, en les forces que intenten combatre-les" (Varea et a l' ., 2016, pàg. 100). Segons l'últim informe FOESSA (2019), les persones migrants i d'ètnia gitana es troben entre aquells perfils amb major risc d'exclusió social, duplicant la taxa d'exclusió social de la CV pel que fa a la resta de CC.AA. De forma paral·lela, si contemplem les dades de la Fundació Secretariat Gitano, València és la província valenciana on major índex de barris o assentaments amb població gitana disposa (5.534), seguida d'Alacant amb 5.515 (Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, 2016). D'aquesta manera, entre els resultats s'aporten, tant dades quantitatives que evidencien l'emergència, cada vegada més notable de barris vulnerables, com mapes de la vulnerabilitat urbana de la Comunitat Valenciana on apareixen reflectits aquest tipus d'entorns en base a les tres províncies. Així mateix, el VEUS (2018) va identificar un total de 830 seccions censals amb una representació dels Espais Urbans Sensibles (EUS) de l'24% sent a Alacant un 37,47% (458), València amb 17,92% (324) i Castelló amb un 10,48% (48). En aquest sentit, la identificació d'EUS abasta un major espai territorial que la delimitació administrativa oferta per l'Atles de la Vulnerabilitat i oferint una radiografia de la CV més detallada des de l'àmbit local i de proximitat. Entre les principals conclusions cal destacar que, tant en la configuració de el dret a la ciutat com en la identificació d'aquells espais marcats per la vulnerabilitat, el fenomen de l'exclusió residencial és una qüestió essencial que no pot eludir-se des dels poders públics en la garantia d'aquest dret. L'abandonament de les polítiques públiques en pro deel dret a la ciutat, agreuja i fa croniques les desigualtats existents en aquest tipus d'entorns urbans. Actualment, l'argumentari polític continua escudant-se en la ja consolidada crisi econòmica i trobant importants resistències a desenvolupar una governança territorial de caràcter local que permeti tallar els processos de desigualtat.