El Patrimoni Cultural i l'Era Digital

Resum

Si bé és cert que els centres històrics han sofert una gran transformació a partir dels anys 60, no ho és menys que continua existint un distanciament entre el patrimoni cultural de les ciutats i la població que les habita. L'àmbit que envolta el patrimonial sembla embolicat en un halo "intel·lectual" totalment allunyat del ciutadà del carrer que sovint no és capaç de sentir-se partícip de la seva riquesa patrimonial. D'altra banda, la relació que existeix actualment amb els centres històrics està portant als mateixos al seu deteriorament, motivat per les onades de turistes que, a més, acceleren el fenomen de gentrificació i empenyen als habitants dels mateixos a altres zones de la ciutat. Com podem revertir tot això, acostar el patrimoni a la ciutadania i sensibilitzar sobre la importància de la cura dels nostres cascs històrics?

Per a l'elaboració d'aquest estudi s'ha consultat bibliografia relacionada amb conceptes com el patrimoni cultural, la divulgació, els avenços tecnològics, la sociologia, l'antropologia i l'arquitectura. Una altra eina utilitzada per al desenvolupament d'aquest article ha estat internet, les revistes especialitzades en línia, articles relacionats i treballs universitaris que comparteixen temàtiques d'estudi.

Les dades utilitzades són els resultats dels estudis esmentats a l'apartat de metodologia.

Els avenços vinculats a les diferents revolucions industrials que es vénen donant des del S.XIX han propiciat un canvi que va molt més enllà dels sistemes de producció o la materialitat en si. Avui dia en camps com l'art o l'arquitectura s'explora cada vegada més la interacció de l'obra amb l'individu. En l'arquitectura concretament s'estan multiplicant les pràctiques com el cohousing, les cooperatives o l'urbanisme inclusiu, que utilitza plataformes ciutadanes com Consul per generar un acostament entre ciutadania i arquitectura. La revolució digital, l'auge del codi obert o els avenços tecnològics són alguns dels conceptes claus per entendre aquest fenomen. Però, com està afectant tot això a el patrimoni? D'altra banda, com expressa perfectament la crítica i historiadora francesa Françoise Choay en la seva Al·legoria de el patrimoni, el canvi produït a meitat de segle passat que va transformar per complet el concepte de patrimoni cultural està íntimament relacionat amb la forma d'entendre l'espai. Seguint amb aquest raonament cal preguntar-se com ha variat el terme espai i a què fa referència ara mateix, ¿segueix tenint vigència la definició donada en la dècada dels 60? Seguim concebent els espais com ho fèiem abans? L'aparició i el ràpid desenvolupament de la realitat augmentada, la realitat virtual i la realitat mixta està donant un gir total a la forma que tenim de viure i entendre els espais. Jocs en aparença innocents com Pokémon Go o aplicacions com Geocaching estan fent que ens relacionem amb les ciutats i l'arquitectura d'una forma totalment nova, obrint el camí a innombrables possibilitats i oportunitats.

Les noves tecnologies han afectat enormement a la manera que tenim d'entendre l'arquitectura avui en dia. Com a usuaris, ens sentim molt més propers a les transformacions que es donen a les nostres ciutats, hem canviat totalment la manera de relacionar-nos amb els espais i hi ha noves connexions no físiques que ens vinculen amb altres usuaris i que ens permeten tenir més pes a l'hora de prendre part en els canvis que es produeixen al nostre entorn. Dins el camp de l'arquitectura aquestes transformacions es donen més lentament en el patrimoni, tot i que hi ha iniciatives molt interessants que s'estan esforçant en apropar les tecnologies als centres històrics. Les hem analitzat basant-nos en tres característiques que creiem fonamentals per arribar a una solució òptima de el problema a què ens enfrontem. Aquestes són: la possibilitat de generar una experiència que vinculi l'usuari amb el patrimoni, la seva capacitat de crear comunitat i les característiques de les relacions entre els membres i, finalment, l'habilitat d'adaptar el seu contingut a al públic general.

Apostar per la divulgació de el patrimoni utilitzant un llenguatge més proper, l'ús de tècniques noves i actuals basades tant en noves metodologies (tipus el m-learning) com en les eines digitals i potenciar la participació ciutadana són actuacions clau per enfrontar-nos a les problemàtiques pròpies dels nostres cascs històrics. La clau per a salvar els nostres centres històrics la té la gent, necessitem democratitzar el patrimoni. Només a el sentir-nos part d'alguna cosa serem capaços d'involucrar-se de ple en la seva cura i preservació.