Mesurant els processos de gentrificació a Barcelona i Madrid: una proposta metodològica

Resum

Les ciutats occidentals estan experimentant intenses transformacions en la seva configuració soci-espacial. D'una banda, els espais exclusius s'expandeixen ràpidament des dels centres metropolitans, de la mà d'una immigració cada vegada més qualificada i d'un context de ressorgiment dels espais centrals vinculat a la localització de noves activitats productives i a la concentració d'enclavaments culturals, creatius i d'innovació. De l'altra, recents estudis mostren que la població amb menys ingressos es veu desplaçada i concentrada en espais més perifèrics, amb pitjor accés a tot tipus de serveis. Com a resultat, els diferents grups socials s'estarien allunyant territorialment. En la línia del primer procés, el de la gentrificació és l'exemple més local i visible per definir la transformació d'un barri. L'element comú entre les moltes definicions interdisciplinaris que se li han donat als processos de gentrificació, és el de la substitució de la població, entès com una substitució sociodemogràfica conseqüència de l'arribada a un territori de població de classe mitjana-alta que contribueix a la expulsió dels residents previs, normalment amb menys recursos. Malgrat que aquest procés va ser conceptualitzat fa més de cinc dècades, l'abordatge quantitatiu del procés de substitució i desplaçament de la població ha tingut menys recorregut que el seu abordatge teòric. Acadèmics i institucions públiques d'àmbit local i regional han intentat mesurar, des d'allò quantitatiu, la gentrificació. Aquestes aproximacions han buscat categoritzar els barris segons la intensitat del procés utilitzant variables poblacionals, geogràfiques i / o urbanístiques. Malgrat tot, la diversitat de les fonts de cada país, i la dificultat d'aprofundir en els processos de substitució a través de les dades, expliquen la manca d'una metodologia comuna i estàndard per mesurar aquests processos a nivell internacional. En el cas espanyol, les limitacions a nivell de detall geogràfic de l'últim cens de població, així com la seva llunyania en el temps, es va realitzar el 2011, han contribuït a el buit que tenim sobre l'enfocament quantitatiu als processos de gentrificació més recents.

En aquest article proposem un exercici metodològic i conceptual per tal de calcular un indicador compost que mesuri la intensitat dels processos de transformació sociodemogràfica vinculats a la gentrificació que han experimentat els barris de Barcelona i Madrid des de 2011 fins a 2017. L'indicador inclou set dimensions teòriques associades a diferents eixos de transformació socioeconòmica de barri: (1) rejoveniment de la població; (2) canvis en la naturalesa de la població, entesa com el creixement d'aquella procedent dels països amb un Índex de Desenvolupament Humà més alt; (3) canvis en les estructures de les llars / valors, associat a el creixement de les llars unipersonals d'adults; (4) atracció a població amb estudis universitaris; (5) substitució de la població, entesa com la pèrdua de població sense estudis universitaris per efecte de la migració i els canvis de residència; (6) velocitat de canvi, que introdueix la capacitat transformadora dels fluxos migratoris i residencials d'alterar la composició de la població; (7) transformacions en el mercat de l'habitatge, mesurat a través de l'augment del preu. Una de les innovacions d'aquest indicador és la diversa naturalesa de les fonts utilitzades, ja que contempla la utilització de fonts demogràfiques d'estoc (el padró continu) i de fluxos (els registres d'altes i baixes del padró acompanyats d'una variable socioeconòmica com el nivell d'instrucció), característiques de les llars i sobre el mercat de l'habitatge.

El resultat final de l'exercici no només ens ha permès identificar quins barris de Barcelona i Madrid han viscut processos de gentrificació en els últims anys, sinó també, i potser més interessant, mesurar amb quina intensitat. L'indicador compost final s'ha calculat en funció d'uns paràmetres comuns que permeten comparar els índexs dels barris d'una i altra ciutat, a més de traçar els principals eixos d'expansió dels processos de gentrificació.