De l'eficiència energètica a la transició ecològica. La rehabilitació urbana com a motor de canvi

Resum

El present article tracta sobre els resultats obtinguts en una investigació que s'està desenvolupant en el marc de el projecte "EnerValor" (EnerValor, 2015), amb l'objectiu d'analitzar els efectes en positiu que des d'un marc regulador interseccional es poden aconseguir en el procés de transició ecològica emprès des de l'estat espanyol. En aquest procés destaca com a element fonamental la millora de les condicions d'eficiència energètica dels edificis, tant d'obra nova com els sotmesos a rehabilitació (art. 3.3) (Reial Decret Legislatiu 7/2015).

La metodologia emprada ha consistit en l'anàlisi i valoració de diverses normes d'obligat compliment en matèries com la urbanística, la mediambiental i la edificatòria i sempre referida a noves edificacions residencials ia la rehabilitació de les existents per aconseguir els objectius estratègics recollits en el Pla de acció Energètic Europeu: any 2020, 20% reducció de consum, introducció de l'20% de renovables, retallada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 20% ([COM (2010) 639 final de 10.11.2010]). Lligat a això, la següent fita és el de l'Europa 2030 que es desenvolupa mitjançant un marc d'actuació en matèria de canvi climàtic i política energètica, que té com a objecte el donar suport al progrés cap al desenvolupament d'una economia competitiva i un sistema segur de energia (Pla Nacional d'Adaptació a el Canvi Climàtic, PNACC).

Les normes analitzades han tingut com a fil conductor a la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana perquè a partir del "Principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible" prescriu que la regulació, ordenació, ocupació, transformació i ús de terra tenen com a fi comú la seva utilització acord a l'interès general. Cal que s'utilitzin de forma racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l'economia, l'ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i d'oportunitats, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient (art. 3.1 i art. 3.2) (Reial Decret Legislatiu 7/2015). En aquesta Llei s'exigeix l'avaluació i el seguiment de la sostenibilitat de el desenvolupament urbà amb la garantia de viabilitat tècnica i econòmica de les actuacions sobre el medi urbà. Per a això, obliga les administracions competents en matèria d'ordenació i execució urbanístiques l'elaboració d'un "informe de seguiment de l'activitat d'execució urbanística" de la seva competència, que ha de considerar la sostenibilitat ambiental i també l'econòmica (art. 22.6) ( Reial Decret Legislatiu 7/2015).

Les normes i documents analitzats en el context descrit amb anterioritat són les que s'indiquen a continuació:

- PNACC (Pla Nacional d'Adaptació a el Canvi Climàtic, PNACC). Programes de treball i Informes de seguiment.

- Programa d'ajudes d'energia en calefacció, aigua calenta sanitària o cuina, més conegut com "Bo social tèrmic" (Bo social tèrmic).

- Programa de descompte de la factura elèctrica dirigit a consumidors vulnerables, més conegut com "Bo social elèctric" (Bo social elèctric).

- Reial decret llei 15/2018 de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors (Reial decret llei 15/2018).

- Reial Decret 244/2019 de condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica (Reial Decret 244/2019).

Els resultats de l'anàlisi realitzada ens permeten afirmar el següent:

- La Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (Reial Decret Legislatiu 7/2015) conté els mecanismes jurídics i de gestió que permeten fer més eficaces les polítiques d'eficiència energètica dels edificis per mitjà d'actuacions col·lectives en àmplies zones de la ciutat nova o existent .

- Les recents normes sobre canvi climàtic i sostenibilitat mediambiental permeten actuar de manera eficaç sobre les zones vulnerables de la ciutat existent.