Qualitat urbana, mobilitat, qualitat de vida. Una gramàtica per al renaixement de la ciutat. Una proposta per al nou "barri de la indústria" a Sant Adrià de Besòs, Barcelona

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ctv.8747

Paraules clau:

Qualitat urbana, mobilitat, qualitat de vida, grilla teòrica, regeneració urbana

Resum

Hi ha un vincle estret entre patrons de mobilitat i qualitat urbana. No cal tenir un ull expert per apreciar com alguns llocs resultin més acollidors que altres i com la majoria de les vegades aquests llocs són els que es veuen privats d'un objecte que des de fa dècades afecta les nostres vides: l'automòbil.

L'automòbil va permetre la difusió de patrons d'assentament caracteritzats per la dispersió urbana - de clara inspiració nord-americana - i que, allà on no ha estat ben regulat, s'ha convertit en un instrument "obligatori" de transport.

Les grans ciutats contemporànies, just dominades pel cotxe, han crescut seguint el model de "ciutat dispersa" ( "urban sprawl") en la qual l'espai públic ha totalment perdut el seu paper de "armadura urbana" i els caràcters de qualitat urbana han estat completament apartats.

Un creixement pel qual la ciutat avui apareix també constituïda per fragments que produeixen friccions, físiques i socials.

Avui dia el concepte de "sostenibilitat" imposa un canvi dels patrons d'assentament, abandonant la cultura - globalitzada - de la suburbanització a favor de la de regeneració urbana.

L'espai públic ha de tornar a exercir un paper fonamental per apedaçar fragments urbans produïts durant les dècades de creixement incessant de la ciutat i restaurar la qualitat de les ciutats.

A més, els fragments urbans, espais residuals, massa poc valorats i freqüentment oblidats, constitueixen avui una oportunitat per a les comunitats que els habiten, mitjançant el qual la ciutadania pot rescatar el seu propi sentiment de pertinença i de comunitat: rescata la seva ciutat.

Els ciutadans deuen per tant "reclamar" aquestes parts de ciutat per mitjà de la (re) construcció de l'espai públic sobre la base de criteris que assegurin la qualitat urbana de el projecte:

- participació: ja que la inclusió de les persones que hauran d'animar aquells espais no pot subestimar, sinó a canvi, té un paper clau;

- valoració cultural: ja que la recuperació dels que eren els llocs de la memòria, el fonament de la comunitat, no poden tenir una funció marginal;

- qualitat de l'entorn: ja que garantir la biodiversitat i la requalificació de l'existent en favor d'un entorn saludable i revitalitzat constitueix un dels pilars en què es fonamenta el concepte mateix de recuperació urbana.

Les ciutats que han afavorit el transport públic, les bicicletes i els vianants enfront de l'utilitzo de el cotxe privat, són les que avui dia es caracteritzen per una qualitat urbana superior.

Avui més que mai la planificació de la mobilitat constitueix una eina eficaç de regeneració urbana.

Per tant, en aquest context es proposa, d'una banda, investigar l'evolució que la planificació de la mobilitat, les polítiques urbanes i el govern del territori han registrat durant els últims anys amb l'objectiu per fer front a la degradació produïda pels fragments urbans, els patrons insostenibles de mobilitat i la degradació de l'espai públic.

Per aconseguir aquest objectiu, es presenta un estudi sobre la ciutat contemporània i els elements que la componen, per comprendre el paper que cada un d'ells exerceix en la planificació, amb una mirada cap als paisatges científics internacionals, estudiant en detall el fenomen objecte d' nostre treball, les causes que el generen i els aspectes a tenir en compte per aturar o interrompre.

Com a eina d'intervenció, inspirada en una hipòtesi desenvolupada per l'urbanista italià Marcello Vittorini el 1988, es proposa una "gramàtica urbana" que s'expressa a través d'una "graella teòrica" que apunta a re configurar les estructures de mobilitat urbana i està orientada a la regeneració i el desenvolupament sostenible de la ciutat.

Tenint en compte l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on ja s'han implementat plans de la mobilitat coherents amb els criteris de la graella teòrica, es presenta un estudi sobre el municipi de S. Adrià de Besòs (a l'AMB), on hi ha un fragment urbà constituït per una ex zona industrial d'aproximadament 4 quilòmetres quadrats. Aquest estudi va tenir l'objectiu de apedaçar aquest fragment urbà, inserit entre els teixits consolidats dels municipis de Barcelona i Badalona, i re-connectar-lo a la ciutat consolidada per mitjà de l'aplicació de la "graella teòrica".

Biografies de l'autor/a

Mario Cerasoli, Universitat Roma Tre

Arquitecto, Doctor en Planificación, es Profesor Asociado en Urbanismo y docente de Diseño Urbano y de Recuperación Urbanistica en el Departamento de Arquitectura dela Universidad "Roma Tre".

Por el Departamento de Arquitectura, es coordinador academico para los intercambios academicos con las universidades de America Latina y Caribe y del Laboratorio America Latina.

Realiza investigaciones en el campo de los Estudios Urbanos, centrándose en los siguientes temas: las relaciones entre planificación urbana, infraestructuras y movilidad; las dinamicas de las periferias de las grandes áreas urbanas; la recuperación y valorización de los centros históricos menores y las oportunidades ofrecidas por las nuevas tecnologías.

Ha coordinado varias investigaciones universitarias en Italia y ha participado y todavia participa en algunos grupos de investigación nacionales e internacionales.

Desde 2013 es docente invitado en el Máster Universitario de Investigación en Gestión y Valoracion Urbana del CPSV Centro de Política de Suelo y Valoraciones dela UPC UniversidadPolitécnicade Cataluña, donde imparte un seminario sobre la recuperación de los centros históricos.

Entre 2015 y2017 hacoordinado el “Plan Maestro parala Recuperacióne integración del asentamiento informal del Ramal A enla Alcaldíade Zacatecoluca (Departamento deLa Paz, El Salvador)”, en el marco del proyecto “Fortalecimiento dela Secretaríade Cultura dela Presidenciade El Salvador a través de la valorización del patrimonio cultural” (coordinador:  Prof. Mario Micheli, Universidad Roma Tre) financiado por la AICS Agencia Italiana para la  Cooperación al Desarrollo.

A partir de 2015 es miembro de la Comision Academica del Programa de Doctorado en Gestión y Valoracion Urbana y Arquitectónica de la UPC de la Universidad Politécnica de Cataluña, donde ha estado evaluador de propuestas de investigación y de tesis y miembro de varios tribunales finales.

A partir de 2016 es miembro del comité científico del Master de posgrado en Real Estate Finance enla LUISS Business School, Universidad LUISS “Guido Carli”, donde es titular del Curso de Urbanismo y Planificación Regional.

Ha impartido también cursos, charlas, conferencias y seminarios en muchas universidades de Europa (Italia, Espana, Holanda, Polonia, Portugal, Reino Unido) y America (Argentina, Brasil, Chile, El Salvador, Mexico, Uruguay).

Ilaria Pandolfi, Universidad "Roma Tre"

 

Architect, Boris Podrecca Architekten.

Asistente universitario, Departamento de Arquitectura, Universidad Roma Tre.

Descàrregues

Publicades

2020-04-28

Número

Secció

Artículos