Qualitat urbana, mobilitat, qualitat de vida. Una gramàtica per al renaixement de la ciutat. Una proposta per al nou "barri de la indústria" a Sant Adrià de Besòs, Barcelona

Resum

Hi ha un vincle estret entre patrons de mobilitat i qualitat urbana. No cal tenir un ull expert per apreciar com alguns llocs resultin més acollidors que altres i com la majoria de les vegades aquests llocs són els que es veuen privats d'un objecte que des de fa dècades afecta les nostres vides: l'automòbil.

L'automòbil va permetre la difusió de patrons d'assentament caracteritzats per la dispersió urbana - de clara inspiració nord-americana - i que, allà on no ha estat ben regulat, s'ha convertit en un instrument "obligatori" de transport.

Les grans ciutats contemporànies, just dominades pel cotxe, han crescut seguint el model de "ciutat dispersa" ( "urban sprawl") en la qual l'espai públic ha totalment perdut el seu paper de "armadura urbana" i els caràcters de qualitat urbana han estat completament apartats.

Un creixement pel qual la ciutat avui apareix també constituïda per fragments que produeixen friccions, físiques i socials.

Avui dia el concepte de "sostenibilitat" imposa un canvi dels patrons d'assentament, abandonant la cultura - globalitzada - de la suburbanització a favor de la de regeneració urbana.

L'espai públic ha de tornar a exercir un paper fonamental per apedaçar fragments urbans produïts durant les dècades de creixement incessant de la ciutat i restaurar la qualitat de les ciutats.

A més, els fragments urbans, espais residuals, massa poc valorats i freqüentment oblidats, constitueixen avui una oportunitat per a les comunitats que els habiten, mitjançant el qual la ciutadania pot rescatar el seu propi sentiment de pertinença i de comunitat: rescata la seva ciutat.

Els ciutadans deuen per tant "reclamar" aquestes parts de ciutat per mitjà de la (re) construcció de l'espai públic sobre la base de criteris que assegurin la qualitat urbana de el projecte:

- participació: ja que la inclusió de les persones que hauran d'animar aquells espais no pot subestimar, sinó a canvi, té un paper clau;

- valoració cultural: ja que la recuperació dels que eren els llocs de la memòria, el fonament de la comunitat, no poden tenir una funció marginal;

- qualitat de l'entorn: ja que garantir la biodiversitat i la requalificació de l'existent en favor d'un entorn saludable i revitalitzat constitueix un dels pilars en què es fonamenta el concepte mateix de recuperació urbana.

Les ciutats que han afavorit el transport públic, les bicicletes i els vianants enfront de l'utilitzo de el cotxe privat, són les que avui dia es caracteritzen per una qualitat urbana superior.

Avui més que mai la planificació de la mobilitat constitueix una eina eficaç de regeneració urbana.

Per tant, en aquest context es proposa, d'una banda, investigar l'evolució que la planificació de la mobilitat, les polítiques urbanes i el govern del territori han registrat durant els últims anys amb l'objectiu per fer front a la degradació produïda pels fragments urbans, els patrons insostenibles de mobilitat i la degradació de l'espai públic.

Per aconseguir aquest objectiu, es presenta un estudi sobre la ciutat contemporània i els elements que la componen, per comprendre el paper que cada un d'ells exerceix en la planificació, amb una mirada cap als paisatges científics internacionals, estudiant en detall el fenomen objecte d' nostre treball, les causes que el generen i els aspectes a tenir en compte per aturar o interrompre.

Com a eina d'intervenció, inspirada en una hipòtesi desenvolupada per l'urbanista italià Marcello Vittorini el 1988, es proposa una "gramàtica urbana" que s'expressa a través d'una "graella teòrica" que apunta a re configurar les estructures de mobilitat urbana i està orientada a la regeneració i el desenvolupament sostenible de la ciutat.

Tenint en compte l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on ja s'han implementat plans de la mobilitat coherents amb els criteris de la graella teòrica, es presenta un estudi sobre el municipi de S. Adrià de Besòs (a l'AMB), on hi ha un fragment urbà constituït per una ex zona industrial d'aproximadament 4 quilòmetres quadrats. Aquest estudi va tenir l'objectiu de apedaçar aquest fragment urbà, inserit entre els teixits consolidats dels municipis de Barcelona i Badalona, i re-connectar-lo a la ciutat consolidada per mitjà de l'aplicació de la "graella teòrica".