Definició espacial de l'efecte de refredament dels espais verds urbans mitjançant teledetecció: Estudis de cas a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Resum

Els espais verds urbans juguen un paper fonamental en l'adaptació de les ciutats al canvi climàtic. Comunament, l'alta concentració de vegetació dins de les ciutats, ve acompanyada d'un increment de la humitat en l'aire i una major projecció d'ombres sobre les superfícies. El que trenca la continuïtat de la coberta de sòl artificialitzat que caracteritza les ciutats i l'alta quantitat de radiació solar absorbida per aquesta, que ocasiona, en part, l'illa de calor urbana (UHI per les sigles en anglès).

En aquest sentit, els espais verds registren una reducció de temperatura en relació al seu context urbà i que comunament s'estén sobre els destinació propera. Aquest efecte és conegut com a illa de fred dels espais verds (GCI per les sigles en anglès) i s'aborda comunament per mitjà de dos indicadors de magnitud: l'extensió i intensitat de refredament. D'una banda, l'extensió de refredament (Lmax) es refereix a un indicador espacial que descriu la distància entre el perímetre de l'espai verd i el punt més allunyat de la propagació del seu efecte microclimàtic sobre els seus voltants. Mentre que la intensitat de refredament (At), descriu el comportament tèrmic dels espais, al puntualitzar la diferència de temperatura entre el context urbà i l'espai verd. Davant d'això, la literatura ha abordat la quantificació de l'efecte de refredament mitjançant tres tipus d'aproximacions a l'anàlisi del comportament climàtic dels espais urbans: 1) mesures de camp, 2) modelatge numèric i 3) teledetecció. En general, hi ha un ampli consens en la quantificació de l'efecte de refredament dels espais verds mitjançant el càlcul de la At en els tres tipus d'aproximacions. No obstant això, la definició espacial de l'efecte de refredament ha vingut evolucionant en les últimes dècades i presenta un panorama obert a propostes metodològiques que siguin pertinents a diferents contextos. Particularment, la recuperació de la Temperatura de la Superfície Terrestre (LST per les sigles en anglès) d'imatges satel·litals, ha permès la inclusió d'estudis microclimàtics de major escala a la discussió sobre la definició espacial de la influència tèrmica dels espais urbans mitjançant aproximacions estadístiques.

Davant d'això, el present treball aborda una aproximació en múltiples etapes a l'anàlisi espacial per a la quantificació de l'efecte de refredament dels espais verds a l'àrea metropolitana de Barcelona a partir de la LST de el satèl·lit Landsat-8 OLI / TIRS. Es selecciona el període estiu com a cas d'estudi, a causa de l'increment de vulnerabilitat que implica el canvi climàtic a les ciutats durant episodis extrems d'onada de calor, que es veuen accentuats per la UHI. Es quantifica la Lmax i At de l'efecte de refredament de set espais verds a la conurbació de Viladecans, Gavà i Castelldefels, per mitjà de tres mètodes analítics basats en múltiples etapes de subdivisió espacial dels voltants urbans mitjançant anells concèntrics. Els primers resultats, mostren una At de 1,25ºC i 1,50ºC en relació als anells concèntrics de 0-100m i 100-300m respectivament. La Lmax calculada amb anells concèntrics de 10m d'ample registrar una mitjana de 91,67m amb una At màxima (ΔTmax) de 1,22ºC. Finalment, amb seccions transversals de 10m d'ample en complement als anells concèntrics d'una via arboritzada, es va identificar una ΔTmax mitjana de 2,21ºC en zones industrials, 1,05ºC en àrees residencials i 1,76ºC en espais adjacents a un altre parc ; així com una Lmax mitjana de 109,00m a nord-est i 129,67m a sud-oest, amb una màxima de 170,00m a les zones industrials i 310,00m en l'àrea adjacent a l'altre parc. La ΔTmax registra una correlació de 0.81R² (p <0.01) amb la LST mitjana dels destinació propera a el perímetre de parc, mentre que resulta en una correlació no significativa amb la LST dels parcs. En les conclusions es discuteixen les diferències entre els mètodes aplicats i les consideracions per a futures reproduccions dels mètodes en estudis de major escala. El present estudi es desenvolupa en el marc de el projecte "Urban-CLIMPLAN. L'illa de calor urbana: efectes en el canvi climàtic i modelatge per estratègies de planejament territorial i urbà. Aplicació a la Regió Metropolitana de Barcelona "; finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya (MINECO) i el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER).