Variacions estacionals de l'efecte de refredament dels parcs urbans de Barcelona: una aproximació mitjançant teledetecció

Resum

Els parcs urbans representen espais d'oportunitat per a l'adaptació de les ciutats al canvi climàtic. La seva comunament abundant vegetació i superfícies permeables, trenquen la continuïtat de la coberta de sòl artificial que distingeix les zones urbanes, i generen una reducció de temperatura en relació al seu context, que s'estén cap als seus voltants i genera l'anomenada illa de fred de els parcs urbans (PCI per les sigles en anglès). Per tant, reconèixer el paper de les característiques físiques que defineixen aquest efecte, resulta una oportunitat per definir paràmetres d'adaptació climàtica de les ciutats i reduir riscos a la salut durant episodis extrems d'onada de calor. En anys recents, la inclusió de la Temperatura de la Superfície Terrestre (LST per les seves sigles en anglès) als estudis del comportament climàtic dels espais urbans, ha permès abordar un major nombre de casos amb informació tèrmica simultània en àrees de major escala. En aquest context, el present treball planteja una aproximació mitjançant teledetecció a la quantificació de les variacions estacionals de l'efecte de refredament dels parcs urbans de Barcelona i la relació amb el seu disseny i ubicació. Particularment, es destaca la relació dels canvis anuals en la composició dels espais verds a l'interior i voltants dels parcs, amb el seu comportament microclimàtic. Per això, primer es calcula l'extensió (Lmax) i intensitat (ΔTmax) de l'efecte de refredament de 86 parcs urbans de la ciutat de Barcelona a partir d'un mètode d'homogeneïtzació de la temperatura dels voltants mitjançant anells concèntrics, basat en la LST de satèl·lit Landsat-8 OLI / TIRS de dies representatius de les quatre estacions de l'any. Posteriorment, s'analitza la correlació entre aquests indicadors i els atributs físics de forma, ubicació i les variacions anuals en la composició dels espais verds dels parcs i els seus voltants. Les últimes, obtingudes mitjançant la quantificació dels canvis de l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI per les sigles en anglès) obtingut de les mateixes imatges de satèl·lit.

Els primers resultats van registrar que el conjunt de parcs urbans de Barcelona presenta una LST mitjana per estació entre 0.99 i 2.56ºC inferior que el context urbà. On es van registrar valors mitjans de PCI per estació de 57.91 a 78.02m de Lmax i de 0.75 a 1.70 ° C de ΔTmax. A més, durant tot l'any, 83 parcs registrar PCI positiva i un va registrar negatiu tot l'any. El major nombre de parcs van registrar la seva màxima PCI durant l'estiu i el seu mínim a l'hivern. D'altra banda, el conjunt de parcs registra un NDVI mitjà entre 0,17-0,22 més gran que el context urbà de Barcelona. On, el rang de variació anual de NDVI de cada parc no va registrar correlació amb les variacions del seu efecte de refredament. Així mateix, en coincidència amb la literatura, la ΔTmax va resultar com l'indicador de la PCI amb major correlació amb els atributs físics durant tot l'any. Particularment, destaca que com més gran sigui la proporció d'àrees amb arbres agrupats identificats amb un NDVI entre 0,50-0,60, més gran és la ΔTmax en les quatre estacions, mentre que la resta d'atributs varia en cada estació. Quant a la Lmax, no va registrar una correlació significativa constant durant l'any amb algun atribut físic, encara que si amb la ΔTmax. En general, els resultats apunten a una predominant influència de les característiques físiques de la forma de parc i la composició dels seus espais verds. Deixant de banda la seva ubicació i les característiques del seu context urbà.

Davant d'això, en les conclusions es discuteix la pertinença de l'aproximació metodològica a el cas estudiat i les aportacions a el reconeixement de la influència de el disseny i ubicació dels parcs urbans de Barcelona sobre la seva influència microclimàtica. El present estudi es desenvolupa en el marc de el projecte "Urban-CLIMPLAN. L'illa de calor urbana: efectes en el canvi climàtic i modelatge per estratègies de planejament territorial i urbà. Aplicació a la Regió Metropolitana de Barcelona "; finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya (MINECO) i el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER).