Líneas y sesiones temáticas

Aquesta edició del congrès s'ha titulat:

 Nous reptes en el desenvolupament contemporani de les ciutats.

A continuació, es detallen les vuit línies temàtiques que es desenvoluparan durant el CTV. La seva programació durant les sessions paral·leles, es realitzarà en base a la distribució dels resums rebuts i a les ponències finals acceptades. Així mateix, en base a totes dues seus del congrés.

 

SESSIONS PARAL·LELES QUE ES DESENVOLUPARAN NOMÉS A BOGOTÀ

Ciutat, mobilitat i desenvolupament urbà sostenible

Les pressions ambientals i els efectes econòmics i socials del transport i la mobilitat territorial tenen una gran importància en el desenvolupament sostenible. Per això, el desafiament de desenvolupar infraestructures i mitjans de transport sostenibles a escala territorial i urbana ha de ser una prioritat estratègica per al creixement de les ciutats i les regions metropolitanes. El desafiament més gran de les ciutats actuals és la gestió de la mobilitat de persones i càrrega. Particularment, les ciutats llatinoamericanes experimenten l'increment del trànsit de passatgers, el volum de càrrega i el creixement accelerat del parc automotor. Per això, tenir una perspectiva a llarg termini que se centri en la sostenibilitat és un factor decisiu en el futur de la mobilitat i en el desenvolupament de les grans zones urbanes i les regions metropolitanes.

Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Mobilitat urbana sostenible i política pública
• Desenvolupament urbà orientat al transport
• Desenvolupament urbà i transport sostenible
• Gestió del transport
• Big Data, modelat, simulació i mobilitat espacial
• Benchmarking per a la mobilitat sostenible
• Transport sostenible i vitalitat urbana
• Intermodalitat i ciutat regió

Ciutats intel·ligents i habitabilitats digitals

Les Tecnologies de la Informació i Comunicació - TIC cada vegada més, incideixen en la funcionalitat de les ciutats, especialment, impulsant transformacions en els seus mercats de treball i en la manera com els habitants interactuen. Per això és important determinar en quina mesura les TIC poden contribuir a el desenvolupament de ciutats intel·ligents, sostenibles, eficients econòmicament i socialment integradores. De la mateixa manera, interessa conèixer com les transformacions en els mercats de treball, pel creixement de serveis àmpliament basats en les TIC estan impactant la forma urbana dels sistemes urbans.

Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Districtes d'innovació
• Districtes creatius
• Ciutats intel·ligents
• Models virtuals d'anàlisi urbans i territorials
• Economies del coneixement i creatives

El post-conflicte, ciutats intermèdies i localitats petites

Els acords de pau plantegen nous reptes per a l'agenda urbana de país en el marc del post-conflicte. Centenars de ciutats de petita i mitjana escala han estat travessades pels fenòmens de la violència al país. Els acords de pau obren un nou escenari per pensar la transformació d'aquests territoris, des dels seus processos de planificació fins a la generació de noves infraestructures productives i de connectivitat.

Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Planificació de ciutats intermèdies
• Zones de transició i normalització
• Disseny social i convivència
• Migracions urbanes, serveis i espais d'inclusió
• Desenvolupament sostenible de petites poblacions
• Memòria i espais per a la reparació física i simbòlica
• Globalització i post-conflicte

Ciutat i Habitatge de la Post pandèmia

Els reptes davant del desenvolupament i la transformació dels territoris i les societats que ha portat la pandèmia del Covid-19 planteja importants discussions enfront de la distribució dels usos del sòl, la petjada urbana i les densitats d’habitatges. Aquests reptes plantegen la construcció de nous models d'ordenament del territori i del medi edificat d'acord amb les noves realitats socials i econòmiques, amb impactes en els modes de vida i en la manera com fem ús del territori.

Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Nous modes d'hàbitat a l'habitatge
• Habitatge social i postpandèmia
• Nous instruments de gestió i ordenament del territori

SESSIONS PARAL·LELES QUE ES DESENVOLUPARAN A BOGOTÀ I CARTAGENA

Canvi climàtic, sostenibilitat i entorn edificat

L'escalfament global és un fet inequívoc, afectant de forma creixent els ecosistemes de tot el planeta, especialment, els ecosistemes urbans, amb el consegüent increment dels esdeveniments singulars (onades de calor, inundacions torrencials, sequeres, vendavals). En aquest sentit, és fonamental repensar de forma radical el model de desenvolupament urbà heretat històricament, promovent la reducció de l'emissió de gasos efecte hivernacle; així com, els efectes d'aquest fenomen sobre la població, tant des de la planificació territorial, com des del disseny urbà.

Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Canvi climàtic i política pública
• Reducció de el risc
• Resiliència urbana
• Emergència climàtica
• Esdeveniments extrems
• Salut urbana
• Sensors remots
• Illa de calor urbana
• Gestió de el risc i governança

Marginalitat, hàbitat i desenvolupament urbà

Els canvis poblacionals i els complexos processos d'urbanització en les ciutats contemporànies han comportat grans reptes que enfronta la seva gestió i planejament, entre d'altres la condició de marginalitat d'assentaments urbans. Així, la marginalitat s'ha convertit en un fenomen complex que en les societats post-industrials es perpetua per les condicions d'especialització en el treball, que destaca unes activitats econòmiques sobre altres, impulsant a sectors de la població a certa marginalitat socioeconòmica reflectida en condicions d'inequitat espacial evident en particulars patrons d'ocupació del territori. D'aquesta manera, la revisió del fenomen de la marginalitat urbana i les seves condicions d'hàbitat, des de diferents perspectives permet la comprensió i caracterització de les ciutats a la llum de quatre condicions urbanes històriques: 1) activitats econòmiques i de producció; 2) processos de poblament; 3) relació amb el territori i 4) creixement urbà; tot en un context que permeti identificar tendències i reptes per a la política urbana de les nostres ciutats.

Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Hàbitat, habitatge i processos urbans informals
• Mobilitat, espai públic i processos urbans informals
• Segregació, inequitat i justícia espacial
• Territori, sostenibilitat i medi ambient
• Millora de barri i processos participatius
• Assentaments, polítiques públiques i planejament urbà
• Marginalitat planificada i gestió de el desenvolupament urbà

Cultura, Art, Patrimoni i polítiques de desenvolupament urbà

Els processos de patrimonialització als quals s'han vist exposats els centres històrics en diferents contextos geogràfics han comportat el desenvolupament d'activitats econòmiques com el turisme, que són presentades com a motor de desenvolupament econòmic per a les comunitats però que de no ser planificades de manera adequada tenen conseqüències que es fan evidents, per exemple, en el desplaçament i reemplaçament dels habitants i les activitats tradicionals en les zones antigues de les ciutats i fins i tot en la destrucció de el teixit urbà, per donar pas a una renovació urbana que ignora la significació cultural d'aquests escenaris. Les diverses arestes que ha tingut aquest fenomen a Europa, Amèrica del Nord i Llatinoamèrica, fan pensar que el debat està lluny de concloure per tractar-se d'un tema que en relació amb l'aparició de la turistificació i de la gentrificació s'ha abordat des de fa poques dècades i que a el mateix temps urgeix d'un plantejament de propostes de mitigació d'aquestes problemàtiques, avui associades a el caràcter patrimonial dels centres històrics.
Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Gestió i conservació de centres històrics
• Nous entorns turístics en patrimoni cultural
• Banalització i turistificació de el patrimoni cultural
• Gentrificació
• Globalització i identitat
• Valoració patrimonial de centres històrics

Paradigmes contemporanis en l'ordenament i la planificació de ciutats de el Sud Global

La condició de el creixement urbà de les ciutats d'economies emergents de el Sud Global planteja nous i decisius reptes per al desenvolupament global d'aquestes regions. En aquest sentit, una sèrie de tendències estan succeint en paral·lel, tenint com a vector comú l'expansió dels sistemes urbans i una major atomització d'aquests desenvolupaments. Aspectes estructurals i històrics en el creixement d'aquestes ciutats persisteixen, com les problemàtiques de mobilitat, segregació, creixement informal de les perifèries, etc.; mentre que noves dinàmiques de creixement emergeixen pels canvis en les estructures econòmiques, i les dinàmiques que els processos de globalització impulsen. Les polítiques públiques han d'apuntar a l'ordenament i creixement equilibrat d'aquests sistemes urbans, eliminant les externalitats negatives dels processos d'urbanització.

Els temes generals inclosos en aquesta taula, encara que no excloents, són:
• Governança, desenvolupament urbà i segregació urbana
• Polítiques a la gestió de riscos
• Construcció social de l'espai urbà
• Ordenament i gestió de el desenvolupament de petites localitats i zones rurals