La geografia de la mort al poema de Gilgameš i al Pròxim Orient antic.

Autors/ores

  • Adelina Millet Instituto Universitario del Próximo Oriente Antiguo (IPOA), Universidad de Barcelona.

DOI:

https://doi.org/10.5821/dc.25-26.2768

Paraules clau:

mort, inframón, arquitectura, espai literari

Resum

Sembla que els habitants del Pròxim Orient Antic, tant els sumeris com els accadis, i en general tots els pobles que parlaven llengües semítiques, tenien la creença que l’existència al més enllà seria una continuació de la vida a la terra, però en unes altres condicions, més extremes i dramàtiques. Aquest lloc es trobaria a sota de la terra on hi són els vius, això és, l’inframón o infern. L’inframón és imaginat com un lloc que es troba, doncs, sota terra i on hi viuen els déus infernals, alguns dimonis i els morts. Aquest lloc és imaginat com un espai més aviat trist i hostil. Aquesta visió, que percebem a partir d’alguns textos literaris, és la que haurien tingut els habitants de Mesopotàmia i la zona de Síria fins al Mediterrani, des de l’època sumèria fins l’època neo-assíria i neo-babilònica.

Descàrregues

  • PDF (Español (España))
    • PDF

Publicades

2013-12-01

Número

No 25-26 (2013): The Conquest of the (B)East. Archaeology and Colonialism in the Middle East

Secció

Ensayos - Critical Essays

Llicència

Los autores que publican en esta revista están de acuerdo con los siguientes términos:

  1. Los autores conservan los derechos de autor y garantizan a la revista el derecho de ser la primera publicación del trabajo al igual que licenciado bajo una Creative Commons Attribution License que permite a otros compartir el trabajo con un reconocimiento de la autoría del trabajo y la publicación inicial en esta revista.

  2. Los autores pueden establecer por separado acuerdos adicionales para la distribución no exclusiva de la versión de la obra publicada en la revista (por ejemplo, situarlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro), con un reconocimiento de su publicación inicial en esta revista.

  3. Se permite y se anima a los autores a difundir sus trabajos electrónicamente (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su propio sitio web) antes y durante el proceso de envío, ya que puede dar lugar a intercambios productivos, así como a una citación más temprana y mayor de los trabajos publicados (Véase The Effect of Open Access) (en inglés).