La geografia de la mort al poema de Gilgameš i al Pròxim Orient antic.

Autores/as

  • Adelina Millet Instituto Universitario del Próximo Oriente Antiguo (IPOA), Universidad de Barcelona.

DOI:

https://doi.org/10.5821/dc.25-26.2768

Palabras clave:

mort, inframón, arquitectura, espai literari

Resumen

Sembla que els habitants del Pròxim Orient Antic, tant els sumeris com els accadis, i en general tots els pobles que parlaven llengües semítiques, tenien la creença que l’existència al més enllà seria una continuació de la vida a la terra, però en unes altres condicions, més extremes i dramàtiques. Aquest lloc es trobaria a sota de la terra on hi són els vius, això és, l’inframón o infern. L’inframón és imaginat com un lloc que es troba, doncs, sota terra i on hi viuen els déus infernals, alguns dimonis i els morts. Aquest lloc és imaginat com un espai més aviat trist i hostil. Aquesta visió, que percebem a partir d’alguns textos literaris, és la que haurien tingut els habitants de Mesopotàmia i la zona de Síria fins al Mediterrani, des de l’època sumèria fins l’època neo-assíria i neo-babilònica.

Descargas

Publicado

2013-12-01