Dels carrers a la modalitat o dels escacs al parxís

Autores/as

  • Miquel Corominas Ayala

DOI:

https://doi.org/10.5821/qru.9608

Resumen

El 1984 es va realitzar un seminari interdisciplinari sobre les Vies de Barcelona. En aquells moments la preocupació era completar la vialitat de la ciutat i recuperar el caràcter cívic de les vies. La pressió del tràfic de vehicles havia convertit els carrers de la ciutat en autèntiques autopistes urbanes i en molts casos, com a Glasgow, la ciutat havia estat devastada per la febre automobilística. Des de la Universitat s’apostava per una vialitat integradora de la vida urbana, rebutjant el model automobilístic. La aportació d’aquestes idees a traves dels professors que es van integrar en els nous ajuntaments democràtics va permetre redreçar la situació cap una nova vialitat cívica. Anys després la intermodalitat s’ha apropiat dels carrers sense pietat. El panorama és desolador, la pintura ja puja per les voreres a les maleïdes super illes.

Descargas

Número

Sección

Artículos