La urbanística moderna: el segle dels traçats

Autors/ores

  • Miquel Corominas Ayala

DOI:

https://doi.org/10.5821/qru.9576

Resum

La industrialització de finals del segle XVIII i del segle XIX es produeix fonamentalment a les ciutats. Com que no podran albergar l’allau migratori en els vells i antiquats cascs urbans serà necessària una nova forma urbana capaç d’acollir aquestes creixements. Les estratègies es basaran en nous traçats urbans de gran superfície amb uns carrers moderns, amples, ben anivellats, amb serveis i transport col·lectiu i grans mançanes amb un parcel·lari molt regular, capaç d’absorbir les industries i els nous tipus residencials. Trobarem tres tipus de traçat: Les avingudes, els “rings” o rondes i els eixamples. Tots tenen en comú la utilització d’una retícula geomètrica de gran regularitat. De tots ells els eixamples són els més significatius i el millor exponent de la ciutat industrial. Aquests teixits basats en traçats viaris són segurament els teixits urbans de major interès urbanístic projectats en els darrers 200 anys i els que millor representen el conjunt de paradigmes de l’urbanisme contemporani: densitat, compacitat, barreja d’usos i flexibilitat, i per tant gaudeixen d’un gran valor patrimonial, econòmic i social.

Descàrregues

    PDF

Número

No 4 (2014)

Secció

Artículos

Llicència

Aquellos autores/as que tengan publicaciones con esta revista, aceptan los términos siguientes:

Los autores/as conservarán sus derechos de autor y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra, el cuál estará simultáneamente sujeto a la  Licencia de reconocimiento de Creative Commons  CC BY-NC-ND- 4.0 que permite a terceros compartir la obra siempre que se indique su autor y su primera publicación esta revista, pero no se pueden cambiar ni se pueden utilizar comercialmente.

Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.

Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada. (Véase  El efecto del acceso abierto).