Sobre la utilitat i el perjudici de la història i la teoria per a l'arquitectura

Resum

Apropiant-se del títol d'un text de Friedrich Nietszche: "Sobre la utilitat i el perjudici de la història per a la vida" (1874), l'objectiu d'aquest article consisteix a exposar el paper de la Història i la Teoria en els estudis d'Arquitectura. El fil discursiu de l'escrit s'inicia amb una aproximació conceptual recolzada en un ampli espectre de textos filosòfics des de Nietzsche i Marx fins a Skinner i Gadamer, així com a destacar alguns fragments dels tractats d'arquitectura de Vitruvi i Alberti. Una lectura que permet reflexionar sobre la relació entre teoria i praxi, així com sobre el paper instrumental i/o finalista de la Teoria de l'Arquitectura.

Després d'aquesta introducció, el text se situa en el marc de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. S'estudia primer la genealogia de les assignatures d'Història i Teoria des de la fundació de l'Escola, per a continuació exposar i interpretar els últims i recents canvis introduïts en el pla d'estudis. Després raonar l'encadenament de les matèries de Teoria i Història al llarg de la carrera, s'aprofundeix en l'anàlisi d'una d'elles: Bases per a la Teoria. Una observació que permet comprovar les possibilitats d'una nova pedagogia.

El text conclou dibuixant el mapa d'amenaces i oportunitats d'aquest procés. Amenaces, fonamentalment degudes a la manca de recursos per desplegar les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior, així com de la poca preparació, i sovint convicció, del professorat en aplicar-les. Oportunitats, de desplegar una docència no basada únicament en classes magistrals; de donar organicitat als estudis d'arquitectura, integrant en alguns moments al conjunt de departaments en tasques comunes.