Patrons de creixement urbà a la metropolització de sistemes urbans intermedis. El cas de la conurbació La Serena-Coquimbo

Autors/ores

  • Carlos Aguirre N. Universidad de Las Américas. Facultad de Arquitectura Diseño y Construcción, Escuela de Construcción
  • Rodrigo Olivares Universidad de La Serena. Facultad de Ingeniería, Escuela de Ingeniería en Construcción
  • Alejandro Orellana Universidad de La Serena. Departamento de Arquitectura

DOI:

https://doi.org/10.5821/ctv.8234

Paraules clau:

Creixement de ciutats intermèdies, fragmentació, anàlisi espacial

Resum

La conurbació de la Serena-Coquimbo constitueix un sistema urbà de ciutats intermèdies, localitzat en el centre nord de la República de Xile. Amb 448.784 habitants (INE, 2017), ha presentat un sostingut augment de població i superfície de la seva taca urbana en les últimes tres dècades, encaminant-se a ser declarada la quarta àrea metropolitana del país. No obstant això, la ciutat s'enfronta importants desafiaments en la seva conformació com a sistema metropolità. La geomorfologia del seu emplaçament presenta barreres naturals al desenvolupament urbà i una alta vulnerabilitat davant tsunamis; el dinamisme immobiliari i la forta fluctuació de població flotant de caràcter estacional contrasten amb un sistema viari restringit, acotat geogràficament i en l'actualitat ineficient i una planificació fragmentada.

En aquest context, aquest estudi busca desvetllar la lògica espacial de les formes de creixement de la conurbació, caracteritzant tipologies de projectes i oferta immobiliària, i, a partir d'un model de ciutat en expansió i creixement de baixa densitat a mitja densitat, relacionar-la amb els problemes actuals de la conurbació.

Amb un enfocament quantitatiu, es fa l'anàlisi espacial de dades censals, de permisos d'edificació, i de fotos satel·litàls, obtenint com a resultats, tant els patrons de creixement com les tendències d'edificació.

Les conclusions apunten a la identificació de pols de creixement de la conurbació que estan incorporant noves dinàmiques espacials de concentració de població i tipologies edificatòries aglomerades espacialment. En segon lloc, una disminució de la fragmentació espacial en l'espai de conurbació a mesura que s'omplen els espais no edificats. Finalment, un canvi del pendent dels creixements en extensió (habitatges unifamiliars) i densitat (habitatges plurifamiliars).

Biografies de l'autor/a

Carlos Aguirre N., Universidad de Las Américas. Facultad de Arquitectura Diseño y Construcción, Escuela de Construcción

Director de Escuela, Profesor Asociado

Rodrigo Olivares, Universidad de La Serena. Facultad de Ingeniería, Escuela de Ingeniería en Construcción

Director de Escuela, Profesor Asistente

 

Alejandro Orellana, Universidad de La Serena. Departamento de Arquitectura

Académico, Profesor Asistente

Descàrregues

Publicades

2019-04-29

Número

Secció

Artículos