Característiques de l'illa de calor urbana a Barcelona (NE Espanya) en el període 2006-2017

Resum

L'objectiu principal d'aquest estudi és caracteritzar la intensitat de l'illa de calor urbana a la ciutat de Barcelona al llarg del període octubre 2006 - octubre 2017. La intensitat de l'illa de calor és la diferència de temperatura, en un moment determinat, entre el nucli urbà i les zones no urbanes (o periurbanes) properes. És l'indicador més senzill per quantificar l'escalfament de la ciutat, en relació al seu entorn, especialment durant les hores nocturnes. Perquè la diferència de temperatures es pugui atribuir a l'efecte de la urbanització, es requereix que els emplaçaments que es comparen siguin prou propers com per tenir el mateix clima regional i que els seus factors geogràfics locals (altitud i distància al mar) siguin similars. En aquest estudi, es calculen, dia a dia, les diferències de les temperatures mínimes registrades a l'estació meteorològica del Raval, situada al centre de Barcelona, i l'observatori meteorològic de l'aeroport de Barcelona (El Prat), situat a l'àrea metropolitana. L'aeroport no s'ubica en una zona rural, però és una àrea molt oberta, amb un elevat factor de visió del cel, per tant, amb un remarcable refredament nocturn.

El període d'estudi, que abasta 11 anys, proporciona més de 4000 dades diàries de diferències de temperatura mínima (ΔTmin). S'analitza la distribució de freqüències dels valors de ΔTmin, així com el seu valor màxim i mig, a escales anual, semianual i estacional. És de destacar que el 94.5% de les nits són més càlides a l'estació urbana (El Raval). Aquesta proporció puja fins al 98.4% durant l'hivern. La diferència màxima és de 7.1ºC i, de mitjana, les nits d'hivern són 3.0ºC més càlides al Raval. L'anàlisi de l'espectre de potència mostra la periodicitat anual i semianual de la intensitat de l'illa de calor. La distribució dels valors de ΔTmin, en funció del dia de l'any, permet explorar la vinculació de la intensitat de l'illa de calor amb els períodes freds o càlids de l'any, especialment, per als casos dels valors extrems de ΔTmin, i també per les escasses ocasions en la nit és més freda al Raval. Finalment, s'analitza l'efecte de la velocitat del vent registrat a l'estació urbana sobre els valors mitjà i màxim de ΔTmin, dividint el rang de velocitats en intervals de 0.2 m · s-1. Els resultats mostren clarament una disminució del valor mitjà de ΔTmin en augmentar la velocitat del vent. Per als valors màxims de ΔTmin, s'obté que cal superar un cert valor crític de la velocitat (al voltant de 2.5 m · s-1) perquè l'efecte del vent comenci a atenuar els episodis més intensos de l'illa de calor.