Obsolescència i vitalitat urbana a ciutats turístiques de litoral. Puerto Vallarta, Jalisco, Mèxic

Resum

Puerto Vallarta és la segona ciutat més poblada i de més ràpid creixement del estat de Jalisco fora dels municipis que conformen la zona metropolitana de Guadalajara, actualment conforma una zona metropolitana interestatal amb Badia de Banderes, Nayarit, municipi que presenta el més alt desenvolupament i creixement de l'estat de Nayarit segons dades de (INEGI 2018) el que ha propiciat que Puerto Vallarta i Badia de Banderes en conjunt sigui considerat com el principal destí turístic de sol i platja de litoral del pacífic mexicà i el segon a nivell nacional després de Can-Cun, en virtut que a aquesta zona arriben poc més de sis milions i mig de visitants a l'any (Port. Vta. 4'300,000 aprox, Badia de Banderes 2'200,000 aprox. SECTUR, 2018) per la qual cosa des d'un enfocament territorial i urbanístic s'ha constituït com un node central per al desenvolupament regional que proveeix de serveis especialitzats.

En els últims deu anys Puerto Vallarta-Badia de Banderes com a destinació turística s'han enfrontat una crisi de diverses arestes resultant d'una banda per a Puerto Vallarta de desgast propi del seu cicle de vida turístic que s'ha accentuat amb altres factors externs i interns. I en conjunt amb Badia de Banderes, vam detectar que, de les externalitats, destaca la competència d'altres ofertes recreatives i diversificades consolidades i emergents fora i dins de Mèxic, la crisi econòmica mundial, la bombolla immobiliària, el virus H1N1 i la violència generalitzada en el país. En els aspectes interns, s'identifica un model econòmic i urbà que propicia la prevalença d'interessos privats i particulars sobre els col·lectius, s'observen actuacions de l'administració local en l'exercici de política pública amb resultats negatius, es visualitzen àrees tradicionals que experimenten obsolescència en contrast amb altres de cridanera vitalitat, es distingeixen senyals d'un sistema turístic i urbà depredador i extractiu de l'economia, així com interessos aïllats per renovar i diversificar les opcions lúdiques.

En aquest treball es discuteixen alguns dels processos multifactorials que s'han articulat al voltant de la conformació de dues àrees urbanes de Port Vallarta que s'han vist sotmeses, un, a processos de pressió immobiliària amb afanys de revitalització urbana per a un creixent mercat d'habitatge turística, i una altra, que ha tingut grans inversions de capital públic i que no ha pogut desenvolupar els atributs per als que van ser plantejats en termes d'inversió i espai públic, finalment s'aborden i analitzen alguns projectes que suposen un rellançament de la destinació turística amb la finalitat de reinventar per seguir vigent en el mercat mundial del turisme.

Se suposen dues premisses a discutir al voltant de la ciutat turística, la vitalitat urbana com a procés multifactorial que manté atractiva i vigorosa una zona de la ciutat, i l'obsolescència urbana com a resultat de processos paral·lels i simultanis amb variables diferenciades en l'altra zona d'estudi , ambdues considerades com a àrees homogènies separades per un riu però connectades per la tradició i les infraestructures, configurades per un model de turisme on el sector immobiliari apareix com el braç de palanca de desenvolupament (on subjacents processos de gentrificació), el benefici per a gaudi la població no s'adverteix i les polítiques públiques locals no han estat prou efectives per reimpulsar el desenvolupament d'un sistema turístic madur que presenta símptomes d'estancament i gentrificació.