Intervencions de millora d'accessibilitat en els edificis històrics de Barcelona

Resum

Les intervencions de rehabilitació per a la millora de l'accessibilitat dels edificis residencials existents han estat una pràctica habitual en els últims anys. Aquestes han estat freqüentment impulsades per les administracions en forma d'ajuts públics a la rehabilitació amb l'objectiu de millorar les condicions de parc residencial edificat complementant, d'aquesta manera aquelles intervencions en l'espai públic ja realitzades en l'àmbit de l'accessibilitat. Aquest tipus d'intervencions es fan particularment necessàries en centres històrics on abunden els edificis construïts seguint uns estàndards en l'edificació en matèria d'accessibilitat sovint molt inferiors als que es requereixen avui dia.

El present article estudia les possibles formes de millorar l'accessibilitat en els edificis històrics de Barcelona. En aquesta categoria s'inclouen els edificis construïts amb tècniques constructives històriques a Ciutat Vella, l'Eixample i els antics municipis de la plana de Barcelona, avui dia integrats a la ciutat. En aquests edificis és habitual trobar situacions en què l'accessibilitat necessita ser millorada: són freqüents l'existència de més de tres plantes sense ascensor, graons en els vestíbuls d'accés als edificis i replans insuficients en les plantes pis. A més, la morfologia de l'edifici i de la seva estructura, sovint, dificulta una intervenció de millora de l'accessibilitat ja que els espais comuns i patis solen ser de dimensions reduïdes.

De cara a l'estudi, s'analitzen 20 casos d'intervenció real distribuïts en aquest àmbit amb rehabilitacions que afecten únicament als espais comuns dels mateixos. S'hi detecten aquelles deficiències inicials de cara a l'accessibilitat universal a diferents nivells: pel que fa a l'exterior, entre les plantes de l'edifici i en les pròpies plantes de l'edifici.

S'analitzen les solucions de rehabilitació adoptades, tant a nivell projectual com tecnològic, que han estat compatibles amb la morfologia dels edificis existents. A nivell projectual s'estudien com han estat resoltes situacions com l'elecció de la ubicació per a la instal·lació del nou ascensor, el seu desembarcament a les plantes i la reconfiguració dels vestíbuls tenint en compte reubicació d'instal·lacions i possible supressió d'esglaons en els vestíbuls. A nivell tecnològic, s'analitzaran les solucions constructives adoptades en el contacte amb l'edificació existent, la realització de la fossa de l'ascensor (recolzat en terreny o despenjat), possibles obertures en murs, possibles retallades de voltes, els tancaments de la caixa de l'ascensor i lliurament amb coberta.

Així mateix, s'analitzen les incompatibilitats detectades entre la normativa i les possibilitats reals de la intervenció, com la no obtenció del màxim grau d'accessibilitat possible a causa de limitants geomètrics de l'edificació o la disminució de les condicions de ventilació i il·luminació dels habitatges quan el ascensor va situat al pati. Així mateix, es veuran que decisions són aquelles que han portat a un ajust raonable de la solució adoptada.

Finalment, s'estudia com ha influït el context de protecció patrimonial, diferent en cada cas, en la definició arquitectònica dels projectes, tant a nivell de solucions constructives, com d'acabats seleccionats i elements conservats.

Amb això, es pretén donar una visió general i alhora detallada en profunditat de les casuístiques habituals en les intervencions de millora d'accessibilitat en els edificis històrics de Barcelona que pot ser extrapolable a altres ciutats amb centres històrics i edificacions antigues que necessiten ser actualitzades.