El dret a la ciutat des de la perspectiva de gènere al barri el Gallito (Guatemala)

Resum

Les ciutats del món concentren poders econòmics i socials i, per la seva pròpia idiosincràsia ofereixen les eines necessàries per fer front als nous desafiaments de el desenvolupament. Tot i això, segons ha manifestat recentment Nacions Unides (2018) l'augment de la vulnerabilitat i de l'exclusió social, ha comportat directament a un creixement notable de les desigualtats entre regions i ciutats. A més d'això, en les últimes dècades han emergit amb força espais urbans en què els desequilibris socials, l'escassetat de recursos comunitaris, el deteriorament i degradació de l'entorn, s'han vist accentuats dins de les ciutats donant lloc als anomenats barris vulnerables. El reconeixement d'aquestes situacions per part de Nacions Unides s'ha materialitzat en l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles a l'objecte de "aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, assegurances, resilients i sostenibles". L'emergència cada vegada més evident d'aquest tipus d'entorns, recupera necessàriament la concepció teòrica de el dret a la ciutat ja que: "no es pot concebre com un simple dret de visita o retorn cap a les ciutats tradicionals. Només pot formular-se com dret a la vida urbana, transformada, renovada "(Lefebvre, 1969, pàg. 138).

Per tot això, l'estudi que es presenta està centrat en la ciutat de Guatemala la selecció s'ha basat en l'accessibilitat a contactes directes amb professionals que treballen a la ciutat i que, gràcies a les persones contactades, ha estat possible establir més contactes amb la ciutadania resident al barri el Gallito, ubicat a la ciutat capital. En l'última Conferència sobre Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible (2016), la pròpia intervenció de la Delegació de Guatemala va manifestar ser el país menys urbanitzat de la regió més urbanitzada del món i va destacar l'oportunitat de redefinir el model de desenvolupament de país, emmarcant en aquest context l'Agenda Urbana GT de caràcter nacional. D'aquesta manera, es destaca la necessitat d'una planificació urbana amb la finalitat de reduir les bretxes de la desigualtat i evitar l'extensió d'àrees urbanes amb persones en zones d'alt risc, entre d'altres. No obstant això, cal assenyalar que Guatemala és un dels catorze països amb majors índexs de violència de el món, agreujat per la presència de grups delinqüencials. La presència de maras i dels banderes en diferents zones de Guatemala i de diferents països de Llatinoamèrica, formen part del dia a dia de la ciutadania resident en aquests entorns. D'aquesta manera, l'objectiu es correspon amb "determinar les diferents tipologies de sociabilitat existents en l'entorn de barri d'El Gallito (Guatemala) des de la perspectiva comunitària". Per a la consecució d'aquest objectiu, s'han realitzat un total 10 audicions (individuals i grupals) amb la finalitat de discernir com és la vida urbana a El Gallito per part de diferents perfils: tècnics, religiosos i ciutadans, i en especial, quin paper juguen les dones en el quefer urbà del Gallito. Per a l'anàlisi de les diferents audicions, s'ha emprat el programa informàtic Maxqda2018 amb la finalitat de codificar i categoritzar els discursos de les persones audicionadas en funció de l'objectiu i indicadors de la present comunicació. Pel que fa als resultats, cal destacar que han estat obtinguts en el marc d'una investigació realitzada a nivell internacional amb la finalitat d'analitzar el fenomen de la vulnerabilitat i l'exclusió social a Guatemala i a Espanya a partir de la selecció de dos barris vulnerables. En aquest cas, entre els principals resultats destaca la violència (ciutadana i institucional) a la qual es troben sotmesos els seus residents, amb menció especial a les adolescents i les dones d'El Gallito. A més d'això, el desenvolupament de la capacitat de resiliència territorial com a mitjà per a la convivència davant del clima de violència dels grups delinqüencials i bandes organitzades, és una de les qüestions clau que indirectament ha estat esmentada al llarg dels discursos. Sumat a el clima d'estigmatització i rebuig poblacional a les persones residents a El Gallito, donen com a resultat la identificació d'aquest barri com un espai vulnerable de la ciutat cabdal.

Finalment, entre les conclusions més destacades de l'estudi cal assenyalar, d'una banda, la paràlisi de l'administració davant la cronicitat de la situació, i, d'altra banda, l'existència de fenòmens explícits i implícits a la comunitat com succeeix amb la forta estigmatització social cap al barri i els seus residents, així com la naturalització (institucional i ciutadana) del control exercit pels grups i bandes organitzades sobre els límits geogràfics del Gallito.