De la necessitat a el projecte: el disseny de l'espai públic per al control de l'aigua i la mitigació del Canvi Climàtic

Resum

El substituir àrees naturals per superfícies pavimentades impermeables, típiques de la urbanització, no fa més que acréixer els ja existents problemes mediambientals de les nostres ciutats. La gravetat de les inundacions, la manca de recàrrega de les faldilles aqüíferes, l'erosió dels canals d'aigua naturals, la contaminació dels corrents d'aigua, l'augment de les temperatures estiuenques i les illes de calor, la fragmentació d'hàbitats naturals i la segregació urbana són només algunes de les conseqüències a les que contribueix.

Treballant correctament amb els espais públics urbans, els seus materials, permeabilitat i diferents nivells de vegetació, i seguint algunes pautes de bona praxi, es poden intentar mitigar tots aquests efectes negatius. Un cas clar, en aquest camp, són les "vàter squares" desenvolupades al nord d'Europa, de les quals hi ha importants exemples a Rotterdam, ciutat que es veu fortament afectada per la seva complexa relació amb l'aigua. Aquestes places, plantejades com a espais públics multifuncionals, tenen la tasca de captar l'aigua de pluja i de convertir-se, en el cas de pluges torrencials o inundacions, en conques de captació que filtren progressivament l'aigua a el subsòl, alleujant així el problema del desbordament de la xarxa de clavegueram. Quan això no succeeix, es queden buides i funcionen com a àrees relacionals, de joc o de descans, destacant els beneficis que es deriven d'un disseny dinàmic de l'espai que no només està projectat per a una funció, sinó que és capaç de transformar-se en funció de les necessitats.

Així mateix, segons aquest principi, i en un altre ordre d'importància quant a la seva qualitat com a espai públic però vital pel que fa a la quantitat de superfície que ocupen en les nostres ciutats, l'aparcament pot desenvolupar un paper fonamental com bé demostren diferents projectes i estudis que en les últimes dècades han decidit contribuir a revertir les conseqüències de la urbanització.

Una de les principals conseqüències del canvi climàtic són les pluges torrencials. Els arbres aconsegueixen reduir els pics de pluges, detenint i evaporant part de l'aigua, atenuant les pluges fines i minimitzant les fortes. Les copes dels arbres poden absorbir fins al 11.1% de les pluges anuals, percentatge que varia amb el tipus d'arbres usats, el període de l'any i la durada i intensitat de les pluges, sent major amb arbres de fulla ampla, tempestes d’estiu de curta durada i baixa intensitat.

És pràctica comuna que en grans superfícies pavimentades com els aparcaments s'evacuï l'aigua de pluja tan ràpid com sigui possible a través de el sistema de drenatge, abocant l'aigua en el curs d'aigua més proper. El que sembla ser l'ús lògic d'aquestes instal·lacions és, però, que quan les pluges són molt forts, aquests canals produeixen una forta descàrrega, erosionant ràpidament el llit de la riera, arrossegant la vegetació i la runa existents en les seves ribes, i deixant un curs ampli i rocós. Sembla més lògic imaginar un sistema de retenció d'aigua in situ que pugui fomentar una evacuació progressiva de l'aigua, evitant el vessament de l'aigua i promovent un flux constant que alimenti els aqüífers.

Els estacionaments també contribueixen a l'efecte illa de calor produïda en les superfícies d'asfalt que no tenen en compte la vegetació, la qual cosa fa que aquestes superfícies siguin de 20º a 40º més càlides que les vegetades, arribant a patir una variació de 48,8º a 17,2º

L'objectiu d'aquest article és remarcar la vital importància que un correcte disseny dels nostres espais públics pot tenir sobre l'adaptació de les nostres ciutats a el canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes. Actuant sobre petites tessel·les de la superfície urbana amb unes bases de bona praxi, podem crear xarxes de major envergadura que aconsegueixin minimitzar els efectes d'una urbanització descontrolada. Imaginem una nova xarxa ecològica a la qual contribueixin eficaçment tots els espais públics, considerant aquests no com actuacions aïllades sinó com un sistema continu, aconseguint una millora considerable del nostre entorn urbà i treballant per contrarestar els efectes de l'canvi climàtic.

A través d'una metodologia inductiva s'analitzaran diferents casos que en les últimes dècades han treballat sobre aquestes temàtiques per poder elaborar un decàleg de bones pràctiques.