Metodologia per a determinar localitzacions més sostenibles per a conjunts d'habitatge social a Valdivia, Xile

Resum

Dins de les múltiples decisions que tenen a veure amb el desenvolupament de barris d'habitatge social a Xile, la localització dels conjunts pren especial rellevància a causa deL potencial de facilitar, o no, la mobilitat social, l'accés a millors oportunitats, i la integració urbana (Sabatini i Brain, 2008). En aquest sentit la política d'habitatge ha estat insuficient, fins i tot incorporant incentius específics a millorar la localització, aplica paràmetres centralistes que no aporten a millorar significativament la condició de nous barris en ciutats més petites, fent urgent la incorporació d'un enfocament local.

El Subsidi Diferenciat a la Localització (SDL) és part de la política d’habitatge que tracta d'esmenar les mancances en matèria residencial i urbana que s'han perpetuat per més de 30 anys a Xile. No obstant això, aquesta política no ha complert tots els seus objectius, ja que els seus paràmetres de localització permeten la ubicació d'habitatges socials en sectors amb accés deficient a xarxes d'equipaments. Si bé es demana informar la distància de desplaçament per a aspectes com transport, salut, educació en les fórmules per obtenir aquest incentiu, no incorporen, entre d'altres, mesures per a desplaçaments a llocs d'ocupació (Brain i col., 2010).

És així, com es torna valuós el indagar en variables poc explorades en aquesta presa de decisions, com són les bases de dades massives relacionades a les dades geo-referenciats. Aquestes són una poderosa font d'informació per donar noves respostes i aproximacions a matèries urbanes (Pentland, 2009).

Considerant que avui hi ha nombroses fonts de dades per a la majoria de les ciutats, realitats com la de desplaçaments, fluxos, usos de sòl, entre d'altres poden començar a modelar amb una precisió elevada, en temps quasi real, amb menors costos i amb alta fiabilitat . El volum d'informació que proporcionen les antenes de telefonia mòbil les fa capaços de descriure traces en diferents espais temporals (dia, setmana, mes) i per a diferents grups, exposant quant, com i cap a on es mouen les persones en una ciutat (Hoteit i col., 2014).

El present estudi proposa indicadors de sostenibilitat per a zones de residència i destinacions (Integració, Connectivitat i Diversitat) i propostes de criteris de proximitat i morfològics per localitzar nous barris o millorar els existents des accions de regeneració urbana.

En contrast amb els criteris actuals de localització i mitjans de caracterització urbana, aquest treball representa una aproximació nova i vàlida per conèixer la realitat urbana de forma contextualitzada i complementària als instruments actuals, però amb potencial de reemplaçar-los.