Mobilitat quotidiana d'estudiants universitaris. Cas de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Central de l'Equador

Resum

Un dels temes que es troben de manera permanent i creixent en l'agenda dels governs metropolitans i locals de les ciutats llatinoamericanes és la mobilitat urbana, per les seves implicacions tant en l'eficiència, productivitat i competitivitat de la ciutat (WBCSD, 2013; ONU -hàbitat, 2015) com en la qualitat de vida dels seus habitants, sobretot, pel que fa a la salut i el temps lliure (Miralles, 2010).

En particular Quito, capital d'Equador, alberga un conjunt de variables que han dificultat la gestió de la mobilitat urbana i això afecta a tots els habitants, sobretot, en els seus desplaçaments ocupacionals -treball i escola-. Per a aquesta reflexió ens centrarem en la problemàtica que tenen els estudiants universitaris per desplaçar-se, prenent com a cas la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Central de l'Equador (UCE) que, com la universitat pública de país, aglomera a més de l'30% d'estudiants de la província de Pichincha, és a dir, 47.700 estudiants.

La problemàtica se situa en la localització de la Universitat Central de l'Equador i la seva Facultat d'Arquitectura, en el denominat Hipercentro de la ciutat, que aglutina a més a les 12 universitats amb què compta el Districte Metropolità de Quito (DMQ) ia les que es desplacen diàriament prop de 159 mil estudiants.

A més de les universitats, es concentren en el Hipercentro altres activitats econòmiques i equipaments urbans que generen diàriament el 60% dels desplaçaments en transport públic i el 40% dels desplaçaments en transport privat (DMQ, 2014). D'altra banda, en termes territorials, Quito compta amb una morfologia de ciutat lineal de 42 km de llarg i 4 km d'ample (Cuenin & Silva, 2010), que s'estén cap al nord i al sud, de manera que la limitada xarxa viària que corre en aquest sentit i la gran quantitat d'usuaris que es desplacen generen problemes constants de trànsit i congestió. Les infraestructures de transport públic de l'DMQ estan formades per tres eixos: la Ecovía, el Trolebús, el Metrobús i properament al Metro de Quito, i totes enllacen a la ciutat en el mateix sentit.

En aquest context, l'objectiu d'aquest treball és analitzar que tant la morfologia urbana, la infraestructura de mobilitat i la localització de l'UCE; afecta els estudiants de diferents estrats socioeconòmics de la facultat d'arquitectura en els seus desplaçaments quotidians, el qual correspon a una part de la feina de tesi doctoral denominada Estils de vida i mobilitat quotidiana en els estudiants universitaris. Cas Facultat d'Arquitectura i Urbanisme en el Districte Metropolità de Quito (DMQ), coautora d'aquest document.

La metodologia parteix de l'anàlisi dels itineraris quotidians de 41 estudiants de la Facultat d'Arquitectura de la UCE, mitjançant un GPS integrat a l'aplicació Wikiloc, triada per la facilitat d'instal·lació en els cel·lulars aquests estudiants i per ser una aplicació amb la qual estan familiaritzats. Mitjançant una entrevista a cada estudiant es van identificar la freqüència de cada desplaçament i els motius dividits per activitats d'estudis universitaris, esportives, laborals, salut, alimentació, familiars, abast i recreació. Aquesta informació al seu torn es va creuar amb la localització de la residència de l'estudiant i el nivell socioeconòmic que aquesta localització representa, considerant els temps de viatge.

Entre els resultats, es va identificar que els estudiants que habiten en els límits urbans nord i sud de l'DMQ, que compten amb menor accessibilitat urbana, són els que fan servir més temps en els seus desplaçaments ocupacionals, independentment del seu nivell socioeconòmic. Així mateix, el nivell de diversitat funcional de la localització residencial dels estudiants, que caracteritza positivament a l'Hipercentro de l'DMQ i negativament a les colònies externes de la mateixa, influeixen en el mateix sentit, en la varietat i freqüència de les seves activitats quotidianes.

Per tant, comprovem que l'accessibilitat i la diversitat funcional dels llocs de residència dels estudiants universitaris són fonamentals per al desenvolupament d'activitats que promouen el seu desenvolupament integral, ja que es promou una major freqüència d'activitats de salut i de recreació; així com la cura de la seva alimentació. D'altra banda, ressalta que les activitats esportives no estan relacionades amb l'accessibilitat a equipaments especialitzats, sinó amb altres factors de caràcter cultural en els que caldria aprofundir. Així mateix, es va constatar que, si hi ha un component de gènere en l'organització dels desplaçaments dels estudiants amb fills, influenciats pel seu paper com a responsables d'aquests i de la llar.