La relació entre la infraestructura/mobilitat i els teixits urbans produïts pels iniciatives de l'PMCMV a l'Àrea Metropolitana Funcional (AMF) de la Regió Metropolitana de Natal-RN/Brasil

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.5821/ctv.8725

Paraules clau:

Àrea Metropolitana Funcional (AMF), Programa Minha Casa Minha Vida (PMCMV), mobilitat, infraestructura Urbana

Resum

La Regió Metropolitana de Natal (RMN), així com Brasil, ha viscut en les últimes dècades un augment crecente de el procés d'urbanització caracteritzat per un model descontinuo d'expansió de la taca urbana i de la concentració poblacional que va resultar en importants alteracions en les estructures físiques, socials i econòmiques de les seves ciutats. Conseqüentment hi ha un patró perifèric de creixement, resultant de comportaments especulatius que es sobreposen a la funció social de l'sòl urbà i reforcen la seva baixa densitat ocupacional, a més de l'augment de les distàncies, ineficàcia dels transports, pujada dels costos socials i privats de la urbanització i ineficàcia de l'administració pública que fa a la sostenibilitat urbana. El procés de creació d'una perifèria residencial es consolida nítidament per la predominança d'una baixa densitat i de l'habitatge unifamiliar en els municipis de la RMN que es distancien de la seva ciutat central, presentant una dispersió urbana; mentre que, en els municipis de l'entorn immediat - l'escala d'anàlisi és la Regió Metropolitana intraurbana, en la qual s'inclouen els municipis de Natal, Parnamirim i São Gonçalo do Amarante, denominats en aquesta investigació com a Àrea Metropolitana Funcional (AMF). Observés que l'heterogeneïtat dels teixits urbans produïts per la diferenciació en la distribució dels ítems d'infraestructura d'acord amb les dades de l'últim cens del Brasil realitzat per l'Institut Brasiler de Geografia i Estatística - IBGE (2011) i les característiques de l'entorn ( pavimentació, drenatge pluvial, clavegueram, recol·lecta d'escombraries i enllumenat públic) reforça la formació d'un AMF marcada per fortes desigualtats soci espacials, fragmentada amb grans àrees d'expansió i a el mateix temps amb concentració de tipologies d'habitatges que constitueixen àrees homogènies de taques a el territori metropolità que destaca la forma abrupta de la urbanització proporcionada pel capital immobiliari residencial a la (re) configuració de la RMN.

Darrerament, en l'AMF, dades preliminars mostren que els fenòmens de reubicació de les indústries i dels serveis, juntament amb les dinàmiques demogràfiques exposades, expliquen que s'ha produït canvis importants en la mobilitat intermunicipal en la RMN, amb la reducció de moviments radials , l'augment de caràcter més transversal i la successiva incorporació de l'AMF de territoris cada vegada més integrats a la ciutat central, Natal. Amb tot això es pregunta: Com la urbanització proporcionada per l'actual dinàmica immobiliària residencial es materialitza en la (re) configuració de la RMN, com a l'AMF? Per a tal, l'objectiu d'aquesta investigació és relacionar la urbanització promocionada pel capital immobiliari residencial actual pel que fa propulsor de creixement urbà amb relació a la infraestructura viària i la mobilitat de l'AMF. Per tant, la metodologia utilitzada va ser la concentració de les dades generades per la relació entre el procés ocupacional i els nous teixits urbans de la RMN per mitjà de la producció de mapes temàtics. Les fonts van ser col·lectades en: els Ajuntaments i les seves respectives unitats de llicenciament ambiental i urbanístic de les ciutats involucrades, SENTHAS / Natal, Caixa Econômica Federal (CEF), Institut Nacional d'Indagacions Espaciais (INPE), Institut de Desenvolupament Sustentável i Medi Ambient ( IDEMA), Secretària de Medi Ambient i Urbanisme de Natal (SEMURB), IBGE (2011), Sistema eletrònic de Serviço de Informação ao Cidadão (e-SIC) pel que fa als contractes realitzats per la CEF via PMCMV, entre els anys 2009 i 2014, i dades de l'Observatori de Metropoles. La metodologia va ser complementada encara amb la fotogrametria aèria a través de la qual es va poder observar la producció local, especialment la inserció urbana dels emprendiments de l'PMCMV i els teixits urbans produïts per mitjà de les estratègies de mercat i l'elecció de la ubicació. Com a resultat va ser possible observar que últimament els processos de valorització immobiliària estan definint les distàncies i les desigualtats entre els diferents espais. La política urbana duta a terme a la RMN, especialment a les ciutats de Natal, Parnamirim i São Gonçalo do Amarante fomenta un desenvolupament urbà que estimula la fragmentació urbana i la desigualtat social i espacial, on el capital immobiliari és el principal agent de desenvolupament, produint i orientant la demanda, aïllat de necessitats reals i tornant la forma d'ocupació en un desajust pel que fa a la sostenibilitat i mobilitat eficaç.

Biografies de l'autor/a

Tamms Maria da Conceição Morais Campos, Universidade Federal Rural do Semi-Árido (UFERSA)

Profesora Doctora en Urbanism de la Universidade Federal Rural do Semi-Árido (UFERSA)/ Rio Grande do Norte/Brasil. Departamento de Ciência Sociais Aplicas e Humanas, de el Arquitectura y Urbanismo.

Bruna Caroline Pinto Campos, UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE CATALUNYA

Doctoranda en Patrimoni Arquitectònic, Civil, Urbanístic I Rehabilitació De Construccions Existents de la UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE CATALUNYA.

Descàrregues

Publicades

2020-04-28

Número

Secció

Artículos