Producció d'habitatge inclusiva a través de processos de renovació urbana: el cas de el Pla Parcial Triangle de Fenícia a Bogotà - Colòmbia
DOI:
https://doi.org/10.5821/ctv.8730Paraules clau:
Renovació urbana, Reajustament de terrenys, gentrificació, governançaResum
L'objectiu principal d'aquest treball és exposar un cas que ofereix evidències sobre les potencialitats del reajustament de terrenys com a "tercera via" per a la gestió de la terra i l'oferta d'habitatge social en projectes de renovació urbana. El cas és un projecte ubicat al centre de Bogotà, promogut per la Universitat dels Andes. Encara que està en la primera fase d'execució, el procés obert i participatiu de la seva formulació i les innovacions en la seva proposta de vinculació d'actors l'han convertit en un referent a la ciutat. El projecte té entre els seus principals característiques la inclusió dels propietaris originals i una oferta diversa d'habitatge: habitatge de reemplaçament per als propietaris, habitatge social i habitatge "lliure".
L'escala de el projecte (9 pomes i al voltant de 10 hectàrees de sòl) permet dimensionar tant les potencialitats com les complexitats de la renovació urbana i el reajustament de terrenys com a formes per promoure l'oferta de sòl més equilibrat i diversa, tant en relació amb la composició d'usos de terra i la composició socioeconòmica dels seus beneficiaris, com en la forma d'integrar i coordinar un conjunt ampli i divers d'actors públics i privats.
Per tal d'aprofundir en els aspectes rellevants de el cas, aquest treball farà, en primer lloc, una breu contextualització sobre el reajustament de terrenys, definint-lo com a instrument i mostrant la forma en la qual s'insereix a la legislació urbana a Colòmbia. També, es parla sobre les formes tradicionals de gestió de sòl, l'expropiació i el lliure mercat, mostrant com el reajustament de terrenys es torna aquesta tercera via per a la gestió.
Després, s'endinsarà en el procés de el Pla Parcial, assenyalant les etapes del procés de formulació, la caracterització general, socioeconòmica i de l'habitatge de l'àrea de el projecte. L'anàlisi de la forma en què s'ha promogut la participació i deliberació entre un conjunt ampli d'actors (propietaris, autoritats públiques, comerciants, organitzacions de barri) tant en la fase de formulació com d'execució de el projecte posa en evidència les virtuts i complexitats de noves formes de governança urbana on la interacció i coordinació entre diferents actors són un mitjà per a intentar aconseguir resultats més equitatius i inclusius en els processos de renovació urbana en llocs centrals de la ciutat.
D'altra banda, es mostrarà la proposta urbanística general de el pla, així com els objectius i abast de l'oferta d'habitatge, els esquemes i mecanismes de participació per als propietaris i residents, les formes de gestió i finançament per a la construcció i l'avanç actual de el projecte. I, finalment, es plantegen les lliçons a manera de conclusió en dos temes; l'accés a habitatge i la governança o participació ciutadana.
Les dades utilitzades són les proporcionades tant pels desenvolupadors com pels participants en el marc de el projecte, a través d'una metodologia que permet recollir l'experiència del projecte en la mesura que l'autor ha fet un seguiment proper de les principals fites des de l'etapa de formulació. També, es tenen en compte fonts secundàries com els informes, les actes de concertació i les comunicacions que els actors fan a través de diferents mitjans impresos i electrònics.
El cas de el Pla Parcial Fenícia aconsegueix mostrar un projecte de renovació urbana emmarcat en la inclusió i la participació ciutadana, aspectes fonamentals per a l'èxit del reajustament de terrenys. A més, demostra la necessitat de construir confiança entre els participants, establir regles de joc clares, i tenir en compte, fins i tot, als actors que no se sentin a negociar. En poques paraules, els bons resultats que es poden aconseguir quan la ciutadania activa forma part de la formulació i execució dels projectes que busquen una millor ciutat.